EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES

L'autor és John Boyne, novena edició 2007. Ha estat un dels grans èxits editorials d’aquests Nadals. (Premi Literatura Protagonista Jove).


Berlín 1942. Bruno i la seva família es veuen obligats a marxar d’Alemanya per anar a Polònia, ja que al seu pare (comandant de l’exèrcit militar nazi) té un lloc de treball. Quan Bruno veu que ha de marxar d’Alemanya, de tots els seus amics, de tota la seva família... per anar a viure a un altre lloc, on a ell li sembla molt llunyà, li cau el món a sobre, però quan arriba a Polònia (just el costat de un camp de concentració de jueus) coneix a un noi, a través d’una altíssima balla, un noi que no és com ell, Bruno diu que aquest noi porta un pijama de ratlles. Finalment Bruno amb nou anys de res, passa a l’altre banda de la balla. L’amistat bens a l’orgull, i decideix abandonar-ho tot per anar a viure amb el seu amic.

És una història molt sentimental, ja que dona molts detalls de totes les situacions i molta informació ambiental, per exemple: Bruno explica que la casa de Berlín era preciosa, els carrers eren bonics, amb verduleries, fruiteries i cafeteries, tot i que els dissabtes no s’hi podia passa de tanta gent que hi havia. En canvi el nou lloc de Polònia (Out-With) és un lloc horrible, la casa és lletja i està envoltada per una reixa altíssima, allà els dies són tristíssims per ell, fins que coneix a un noi que li canvia la vida. L’amistat d’aquesta història és el que fa que sigui tant sentimental, tot està lligat en el sentiment de l’amistat.

Recomano aquest llibre a tothom, a mi no m’agrada llegir, i aquest llibre m’ha encantat. És ple d’aventures molt sentimentals i captivadores, dona ben bé la sensació d’estar-ho vivint, dona la sensació de que és una història real que no fa tant de temps que ha passat.

Un munt de somnis fets realitat

Capítol 1. 7-04-06
Coincidim cada matí a l’estació del tren, ell mai m’ha dirigit la mirada, però jo només desitjo poder-lo parlar.

Capítol 2. 8-04-06
Impressionant el viatge amb tren al seu costat. Per casualitat ha vingut a parar allà amb mi. He tingut una oportunitat perfecte per poder parlar amb ell, i no l’he desaprofitat gens ni mica, perquè ja sé que es diu Eloi i que estudia a la mateixa universitat que jo! A partir d’ara espero veure’l més sovint. De moment ja hem quedat a les 12h a la cafeteria del segon bloc.

Capítol 3. 9-04-06
Quin dia! Aquest si que no l’oblidaré mai. Com cada dia l’he vist a la parada, i només en baixar de l’autobús ja s’ha dirigit cap a mi. Durant el viatge amb tren hem estat parlant de nosaltres, ell m’ha explicat que fa tres mesos que ronda per aquí, que ha passat dos anys a Alemanya estudiant arquitectura, però que ja s’ha cansat d’aquell món, per això ara és aquí a Girona. M’ha deixat impressionat, aquest noi m’encanta no puc fer-hi res, no sé si pensar que m’he enamorat pot ser bo o dolent, la qüestió és que n’estic molt.

Capítol 4. 12-04-06
Sense paraules. M’ha fet un petó!!

Capítol 5. 18-04-06
He estat cinc dies sense escriure, es que he estat molt ocupat, he passat aquestes nit a casa seva, i han estat genials! Vull anar a viure amb ell, però tot és molt complicat. Ja tinc 20 anys però estic estudiant i visc amb els pares, no tinc cap mena de feina, a més jo mai podria anar a viure amb un altre noi, els meus pares no són capaços d’admetre aquest estil de situacions. Però m’hauré de fer el valent i parlar amb ells.

Capítol 6. 4-08-06
Ja som de Girona, i estem junts en un petit piset de la ciutat. Ara sóc del tot feliç, ens estimem i finalment sembla que les nostres famílies ens han acabat entenent, tot i que ha estat una patacada molt grossa per tots ells.

Capítol 7. 29-12-06
Tenim una gran il·lusió, ens encantaria poder tenir un fill per a nosaltres, però la nostre vida està feta per tenir problemes i no sabem si abandonar la il·lusió o lluitar per ella. Potser lluitar per ella seria el més adequat, ja que si l’aconseguim serà un somni fet realitat per a nosaltres.

Capítol 8. 19-01-07
Ja tenim tots els papers en ordre, ara només cal paciència perquè d’il·lusió no en falta pas. Ens han concedit un nen tibetà, i el rebrem allà, al Tibet amb un petit viatge de tres dies. Quina emoció, no m’ho puc creure, mai havia sigut tant feliç.

LES DEU COSES QUE S'HAN DE FER PER TREURE UN 10 A L'EXAMEN DE SOCIALS

1. Fer sempre els deures per evitar que el professor t’agafi desconfiança.
2. Fer veure que poses atenció i que estàs interessat en el tema.
3. Estar el més atent possible per poder prendre uns bons apunts, mentre el professor explica la lliçó a una velocitat impressionant.
4. A casa, repassar el tema explicat a classe.
5. Passar tots els apunts presos a l’ordinador, (amb lletra Garamond -12).
6. Quan el professor anuncia la data d’examen, s’ha d’apuntar a l’agenda.
7. Perquè es faci més fàcil estudiar, el millor és fer un resum de tot el tema.
8. Començar a estudiar el més aviat possible, perquè si comences el dia abans passa el que passa.
9. Quan creus que ja estàs preparat per treure un 10, pots descansar per anar tranquil a l’examen.
10. Per descomptat, fer bastant la pilota el professor.

DIFERENTS FORMES DE PENSAR

Les picabaralles que hi ha entre pares i fills adolescents cada vegada són més elevades, no crec que ho hagi estat sempre, sinó que és un invent modern de les societats d'avui en dia.

El conflicte que patim les famílies catalanes o les que integren noves generacions catalanes, és més concret per la situació del nostre poble. És la realitat del carrer transportada a casa dia a dia, la problemàtica que enfronta dos tipus de mentalitats sota un mateix sostre.

Ells creuen que no som capaços de fer front a qualsevol perill quotidià, sempre tenen aquella necessitat de protegir-nos fins que som adults, o en casos ja extrems per sempre.
Després es queixen, diuen que no ens espavilem prou, o que hem de col·laborar més a casa, que no podem agafar el tren, o bé arribar a casa a la una de la matinada a casa quan és festa major.
No ho entenc, si de veritat volen que creixem de la millor manera, com pot ser que no ens deixin créixer veient el present, la societat que ens envolta, perquè sempre voldran tenir aquell record de quan eren petits i no hi havia cotxes als carrers?

Els temps han canviat i jo crec que d'una manera molt positiva, el que passa és que els pares no estan prou el dia, potser és que no saben veure el present amb bon ull o senzillament hi ha falta de confiança entre nosaltres.
No ho sé, el que sé és que posant tants impediments no aconseguiran mai que puguem ser nosaltres mateixos, sempre serem els que els pares havien estat i així no hi ha manera de tirar endavant.

En fi, tots hauríem de fer un pensament, potser no pensar tant en nosaltres mateixos i deixar que l'evolució segueixi el seu camí.

Una d'aquelles tardes d'hivern a París...

1.Fitxa tècnica del quadre:
Títol: “El beso”
Autor: Gustav Klimt
Cronologia: 1907 - 1908
Ubicació: Österreichische Galerie, Viena.

2. Biografia Gustave Klimt:

Gustave Klimt (14 de juliol de 1862, Baumgarten, Austria, - 6 de febrer de 1918, Viena, Alemanya) va ser un pintor simbolista austríac i un dels membres més prominents del moviment Art Noureu de Viena.

3.Descripció del quadre:
Aquesta obra, que segueix els cànons del modernisme, és una tela amb decoracions i mosaics amb un fons daurat.
Els dos enamorats s’uneixen en un fons daurat. Sota els seus peus un prat de florit al que ella s’aguanta, intentant no caure al precipici , on acaba el prat de forma brusca. Això pogués ser interpretat com el perill al que pot sotmetre’s la relació.

4.Estil:
Art Nouveau, o estil modernista. El caràcter Nouveau es veu perfectament en la forma i color decoratius, com en d’intens daurat de tots els elements, l’adorn dels vestits o els detalls florals. Modernisme és el terme amb el qual es designa a un corrent de renovació artística desenvolupada a finals del segle XIX i principis del XX.

5.Elements tècnics:
Tècnica: oli.
Suport: tela.

6.Anàlisi formal:
Predominen les línies corbades i donen un to de sensualitat. És un quadre alegre, ja que predominen els colors vius i daurats. La llum està centrada a la parella, on el noi li dona un petó amb molta tendresa a la noia. La noia amb cara de satisfacció està penjada del coll del noi amb els genolls a terra. Aquesta decoració geomètrica es veu suavitzada pels adorns orgànics de la vestimenta femenina, que recorden el ‘l’arbre de la vida’ del Fris Stoclet. L’energia femenina es plasma a través de cercles giratoris de motius florals i de línies corbes que flueixen al vestit.

7.Interpretació:
En aquest quadre, a més, observo que els amants es troben a la vora d’un dolç abisme, allò que va dir Sthendal de l’amor. I que la dona jeu lliurada als seus genolls. Només ell la subjecta. Només ell podria salvar-la o deixar-la caure. És el que desitja, perdre la voluntat. No haver pogut resistir-se a perdre-la. És de nit. Hi ha estrelles. El cel està ple d’estrelles. Ella està en el cel. I se sent lliure, vola, amb els ulls tancats vola. Entre les flors i la suavitat de l’herba. Mentre el daurat només parla de la màgia. Embolicada per la màgia i els fils de la màgia. I ell? Ell és un amant. I estan sols. Sense testimonis. En la més absoluta i enlluernadora intimitat.

UN DISSABTE A LA TARDA RUTINARI

Eren les quatre del migdia, i em vaig estirar una estona el llit perquè estava molt cansada després del partit. És espantós sentir que en una horeta es poden sentir un piló de sorolls desagradables, per exemple, quan em vaig estar apunt de adormir el gos de la veïna em va despertar bordant, guau guau!, a un gat que va marxar amb la cua entre cames. Després em vaig intentar tornar a dormir però la màquina del camp m'ho impedia amb el seu brrum brrum... Jo, ja sense ganes de dormir em vaig posar a llegir un llibre, però era avorrit com una ostra, i vaig decidir anar a berenar. Em vaig beure un suc de pinya i glup glup, me'l vaig veure.
I aquests són tots els sorolls que jo vaig sentir en una tarda a la que no vaig poder fer la migdiada. ZzzZz!