Un munt de somnis fets realitat

Capítol 1. 7-04-06
Coincidim cada matí a l’estació del tren, ell mai m’ha dirigit la mirada, però jo només desitjo poder-lo parlar.

Capítol 2. 8-04-06
Impressionant el viatge amb tren al seu costat. Per casualitat ha vingut a parar allà amb mi. He tingut una oportunitat perfecte per poder parlar amb ell, i no l’he desaprofitat gens ni mica, perquè ja sé que es diu Eloi i que estudia a la mateixa universitat que jo! A partir d’ara espero veure’l més sovint. De moment ja hem quedat a les 12h a la cafeteria del segon bloc.

Capítol 3. 9-04-06
Quin dia! Aquest si que no l’oblidaré mai. Com cada dia l’he vist a la parada, i només en baixar de l’autobús ja s’ha dirigit cap a mi. Durant el viatge amb tren hem estat parlant de nosaltres, ell m’ha explicat que fa tres mesos que ronda per aquí, que ha passat dos anys a Alemanya estudiant arquitectura, però que ja s’ha cansat d’aquell món, per això ara és aquí a Girona. M’ha deixat impressionat, aquest noi m’encanta no puc fer-hi res, no sé si pensar que m’he enamorat pot ser bo o dolent, la qüestió és que n’estic molt.

Capítol 4. 12-04-06
Sense paraules. M’ha fet un petó!!

Capítol 5. 18-04-06
He estat cinc dies sense escriure, es que he estat molt ocupat, he passat aquestes nit a casa seva, i han estat genials! Vull anar a viure amb ell, però tot és molt complicat. Ja tinc 20 anys però estic estudiant i visc amb els pares, no tinc cap mena de feina, a més jo mai podria anar a viure amb un altre noi, els meus pares no són capaços d’admetre aquest estil de situacions. Però m’hauré de fer el valent i parlar amb ells.

Capítol 6. 4-08-06
Ja som de Girona, i estem junts en un petit piset de la ciutat. Ara sóc del tot feliç, ens estimem i finalment sembla que les nostres famílies ens han acabat entenent, tot i que ha estat una patacada molt grossa per tots ells.

Capítol 7. 29-12-06
Tenim una gran il·lusió, ens encantaria poder tenir un fill per a nosaltres, però la nostre vida està feta per tenir problemes i no sabem si abandonar la il·lusió o lluitar per ella. Potser lluitar per ella seria el més adequat, ja que si l’aconseguim serà un somni fet realitat per a nosaltres.

Capítol 8. 19-01-07
Ja tenim tots els papers en ordre, ara només cal paciència perquè d’il·lusió no en falta pas. Ens han concedit un nen tibetà, i el rebrem allà, al Tibet amb un petit viatge de tres dies. Quina emoció, no m’ho puc creure, mai havia sigut tant feliç.