1.Fitxa tècnica del quadre:
Títol: “El beso”
Autor: Gustav Klimt
Cronologia: 1907 - 1908
Ubicació: Österreichische Galerie, Viena.

2. Biografia Gustave Klimt:

Gustave Klimt (14 de juliol de 1862, Baumgarten, Austria, - 6 de febrer de 1918, Viena, Alemanya) va ser un pintor simbolista austríac i un dels membres més prominents del moviment Art Noureu de Viena.

3.Descripció del quadre:
Aquesta obra, que segueix els cànons del modernisme, és una tela amb decoracions i mosaics amb un fons daurat.
Els dos enamorats s’uneixen en un fons daurat. Sota els seus peus un prat de florit al que ella s’aguanta, intentant no caure al precipici , on acaba el prat de forma brusca. Això pogués ser interpretat com el perill al que pot sotmetre’s la relació.

4.Estil:
Art Nouveau, o estil modernista. El caràcter Nouveau es veu perfectament en la forma i color decoratius, com en d’intens daurat de tots els elements, l’adorn dels vestits o els detalls florals. Modernisme és el terme amb el qual es designa a un corrent de renovació artística desenvolupada a finals del segle XIX i principis del XX.

5.Elements tècnics:
Tècnica: oli.
Suport: tela.

6.Anàlisi formal:
Predominen les línies corbades i donen un to de sensualitat. És un quadre alegre, ja que predominen els colors vius i daurats. La llum està centrada a la parella, on el noi li dona un petó amb molta tendresa a la noia. La noia amb cara de satisfacció està penjada del coll del noi amb els genolls a terra. Aquesta decoració geomètrica es veu suavitzada pels adorns orgànics de la vestimenta femenina, que recorden el ‘l’arbre de la vida’ del Fris Stoclet. L’energia femenina es plasma a través de cercles giratoris de motius florals i de línies corbes que flueixen al vestit.

7.Interpretació:
En aquest quadre, a més, observo que els amants es troben a la vora d’un dolç abisme, allò que va dir Sthendal de l’amor. I que la dona jeu lliurada als seus genolls. Només ell la subjecta. Només ell podria salvar-la o deixar-la caure. És el que desitja, perdre la voluntat. No haver pogut resistir-se a perdre-la. És de nit. Hi ha estrelles. El cel està ple d’estrelles. Ella està en el cel. I se sent lliure, vola, amb els ulls tancats vola. Entre les flors i la suavitat de l’herba. Mentre el daurat només parla de la màgia. Embolicada per la màgia i els fils de la màgia. I ell? Ell és un amant. I estan sols. Sense testimonis. En la més absoluta i enlluernadora intimitat.