DIFERENTS FORMES DE PENSAR

Les picabaralles que hi ha entre pares i fills adolescents cada vegada són més elevades, no crec que ho hagi estat sempre, sinó que és un invent modern de les societats d'avui en dia.

El conflicte que patim les famílies catalanes o les que integren noves generacions catalanes, és més concret per la situació del nostre poble. És la realitat del carrer transportada a casa dia a dia, la problemàtica que enfronta dos tipus de mentalitats sota un mateix sostre.

Ells creuen que no som capaços de fer front a qualsevol perill quotidià, sempre tenen aquella necessitat de protegir-nos fins que som adults, o en casos ja extrems per sempre.
Després es queixen, diuen que no ens espavilem prou, o que hem de col·laborar més a casa, que no podem agafar el tren, o bé arribar a casa a la una de la matinada a casa quan és festa major.
No ho entenc, si de veritat volen que creixem de la millor manera, com pot ser que no ens deixin créixer veient el present, la societat que ens envolta, perquè sempre voldran tenir aquell record de quan eren petits i no hi havia cotxes als carrers?

Els temps han canviat i jo crec que d'una manera molt positiva, el que passa és que els pares no estan prou el dia, potser és que no saben veure el present amb bon ull o senzillament hi ha falta de confiança entre nosaltres.
No ho sé, el que sé és que posant tants impediments no aconseguiran mai que puguem ser nosaltres mateixos, sempre serem els que els pares havien estat i així no hi ha manera de tirar endavant.

En fi, tots hauríem de fer un pensament, potser no pensar tant en nosaltres mateixos i deixar que l'evolució segueixi el seu camí.

Una d'aquelles tardes d'hivern a París...

1.Fitxa tècnica del quadre:
Títol: “El beso”
Autor: Gustav Klimt
Cronologia: 1907 - 1908
Ubicació: Österreichische Galerie, Viena.

2. Biografia Gustave Klimt:

Gustave Klimt (14 de juliol de 1862, Baumgarten, Austria, - 6 de febrer de 1918, Viena, Alemanya) va ser un pintor simbolista austríac i un dels membres més prominents del moviment Art Noureu de Viena.

3.Descripció del quadre:
Aquesta obra, que segueix els cànons del modernisme, és una tela amb decoracions i mosaics amb un fons daurat.
Els dos enamorats s’uneixen en un fons daurat. Sota els seus peus un prat de florit al que ella s’aguanta, intentant no caure al precipici , on acaba el prat de forma brusca. Això pogués ser interpretat com el perill al que pot sotmetre’s la relació.

4.Estil:
Art Nouveau, o estil modernista. El caràcter Nouveau es veu perfectament en la forma i color decoratius, com en d’intens daurat de tots els elements, l’adorn dels vestits o els detalls florals. Modernisme és el terme amb el qual es designa a un corrent de renovació artística desenvolupada a finals del segle XIX i principis del XX.

5.Elements tècnics:
Tècnica: oli.
Suport: tela.

6.Anàlisi formal:
Predominen les línies corbades i donen un to de sensualitat. És un quadre alegre, ja que predominen els colors vius i daurats. La llum està centrada a la parella, on el noi li dona un petó amb molta tendresa a la noia. La noia amb cara de satisfacció està penjada del coll del noi amb els genolls a terra. Aquesta decoració geomètrica es veu suavitzada pels adorns orgànics de la vestimenta femenina, que recorden el ‘l’arbre de la vida’ del Fris Stoclet. L’energia femenina es plasma a través de cercles giratoris de motius florals i de línies corbes que flueixen al vestit.

7.Interpretació:
En aquest quadre, a més, observo que els amants es troben a la vora d’un dolç abisme, allò que va dir Sthendal de l’amor. I que la dona jeu lliurada als seus genolls. Només ell la subjecta. Només ell podria salvar-la o deixar-la caure. És el que desitja, perdre la voluntat. No haver pogut resistir-se a perdre-la. És de nit. Hi ha estrelles. El cel està ple d’estrelles. Ella està en el cel. I se sent lliure, vola, amb els ulls tancats vola. Entre les flors i la suavitat de l’herba. Mentre el daurat només parla de la màgia. Embolicada per la màgia i els fils de la màgia. I ell? Ell és un amant. I estan sols. Sense testimonis. En la més absoluta i enlluernadora intimitat.

UN DISSABTE A LA TARDA RUTINARI

Eren les quatre del migdia, i em vaig estirar una estona el llit perquè estava molt cansada després del partit. És espantós sentir que en una horeta es poden sentir un piló de sorolls desagradables, per exemple, quan em vaig estar apunt de adormir el gos de la veïna em va despertar bordant, guau guau!, a un gat que va marxar amb la cua entre cames. Després em vaig intentar tornar a dormir però la màquina del camp m'ho impedia amb el seu brrum brrum... Jo, ja sense ganes de dormir em vaig posar a llegir un llibre, però era avorrit com una ostra, i vaig decidir anar a berenar. Em vaig beure un suc de pinya i glup glup, me'l vaig veure.
I aquests són tots els sorolls que jo vaig sentir en una tarda a la que no vaig poder fer la migdiada. ZzzZz!

Pedra preciosa?

Del llatí, Gemma representa “joia, pedra preciosa”.

Una de les famoses que conec que portin el meu nom és la Gemma Mangual, nedadora de sincronitzada. No hi tinc gaire afició però sempre m’ha semblat un esport curiós.

Em dic Gemma Cañellas, i jo crec que els adjectius que em defineixen millor serien riallera, (pràcticament és el que faig més durant el dia) i amiga dels meus amics ja que m’encanta passar estones amb ells, però també sóc molt despistada i desordenada i això complica una mica les coses.

Del meu cos el que m’agrada més són els cabells, són castanys i llisos, com la crinera d’un cavall, i ara els porto bastant llargs, com m’agraden a mi.
La part del meu cos que no m’agrada gents és el nas, però si ho pogués canviar també canviaria els ulls.
Ah! I el que també m’agrada molt és el meu nom!