dilluns, 2 de juny del 2008

EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES



L'autor és John Boyne, novena edició 2007. Ha estat un dels grans èxits editorials d’aquests Nadals. (Premi Literatura Protagonista Jove).


Berlín 1942. Bruno i la seva família es veuen obligats a marxar d’Alemanya per anar a Polònia, ja que al seu pare (comandant de l’exèrcit militar nazi) té un lloc de treball. Quan Bruno veu que ha de marxar d’Alemanya, de tots els seus amics, de tota la seva família... per anar a viure a un altre lloc, on a ell li sembla molt llunyà, li cau el món a sobre, però quan arriba a Polònia (just el costat de un camp de concentració de jueus) coneix a un noi, a través d’una altíssima balla, un noi que no és com ell, Bruno diu que aquest noi porta un pijama de ratlles. Finalment Bruno amb nou anys de res, passa a l’altre banda de la balla. L’amistat bens a l’orgull, i decideix abandonar-ho tot per anar a viure amb el seu amic.

És una història molt sentimental, ja que dona molts detalls de totes les situacions i molta informació ambiental, per exemple: Bruno explica que la casa de Berlín era preciosa, els carrers eren bonics, amb verduleries, fruiteries i cafeteries, tot i que els dissabtes no s’hi podia passa de tanta gent que hi havia. En canvi el nou lloc de Polònia (Out-With) és un lloc horrible, la casa és lletja i està envoltada per una reixa altíssima, allà els dies són tristíssims per ell, fins que coneix a un noi que li canvia la vida. L’amistat d’aquesta història és el que fa que sigui tant sentimental, tot està lligat en el sentiment de l’amistat.

Recomano aquest llibre a tothom, a mi no m’agrada llegir, i aquest llibre m’ha encantat. És ple d’aventures molt sentimentals i captivadores, dona ben bé la sensació d’estar-ho vivint, dona la sensació de que és una història real que no fa tant de temps que ha passat.

Un munt de somnis fets realitat

Capítol 1. 7-04-06
Coincidim cada matí a l’estació del tren, ell mai m’ha dirigit la mirada, però jo només desitjo poder-lo parlar.

Capítol 2. 8-04-06
Impressionant el viatge amb tren al seu costat. Per casualitat ha vingut a parar allà amb mi. He tingut una oportunitat perfecte per poder parlar amb ell, i no l’he desaprofitat gens ni mica, perquè ja sé que es diu Eloi i que estudia a la mateixa universitat que jo! A partir d’ara espero veure’l més sovint. De moment ja hem quedat a les 12h a la cafeteria del segon bloc.

Capítol 3. 9-04-06
Quin dia! Aquest si que no l’oblidaré mai. Com cada dia l’he vist a la parada, i només en baixar de l’autobús ja s’ha dirigit cap a mi. Durant el viatge amb tren hem estat parlant de nosaltres, ell m’ha explicat que fa tres mesos que ronda per aquí, que ha passat dos anys a Alemanya estudiant arquitectura, però que ja s’ha cansat d’aquell món, per això ara és aquí a Girona. M’ha deixat impressionat, aquest noi m’encanta no puc fer-hi res, no sé si pensar que m’he enamorat pot ser bo o dolent, la qüestió és que n’estic molt.

Capítol 4. 12-04-06
Sense paraules. M’ha fet un petó!!

Capítol 5. 18-04-06
He estat cinc dies sense escriure, es que he estat molt ocupat, he passat aquestes nit a casa seva, i han estat genials! Vull anar a viure amb ell, però tot és molt complicat. Ja tinc 20 anys però estic estudiant i visc amb els pares, no tinc cap mena de feina, a més jo mai podria anar a viure amb un altre noi, els meus pares no són capaços d’admetre aquest estil de situacions. Però m’hauré de fer el valent i parlar amb ells.

Capítol 6. 4-08-06
Ja som de Girona, i estem junts en un petit piset de la ciutat. Ara sóc del tot feliç, ens estimem i finalment sembla que les nostres famílies ens han acabat entenent, tot i que ha estat una patacada molt grossa per tots ells.

Capítol 7. 29-12-06
Tenim una gran il·lusió, ens encantaria poder tenir un fill per a nosaltres, però la nostre vida està feta per tenir problemes i no sabem si abandonar la il·lusió o lluitar per ella. Potser lluitar per ella seria el més adequat, ja que si l’aconseguim serà un somni fet realitat per a nosaltres.

Capítol 8. 19-01-07
Ja tenim tots els papers en ordre, ara només cal paciència perquè d’il·lusió no en falta pas. Ens han concedit un nen tibetà, i el rebrem allà, al Tibet amb un petit viatge de tres dies. Quina emoció, no m’ho puc creure, mai havia sigut tant feliç.

dissabte, 23 de febrer del 2008

LES DEU COSES QUE S'HAN DE FER PER TREURE UN 10 A L'EXAMEN DE SOCIALS

1. Fer sempre els deures per evitar que el professor t’agafi desconfiança.
2. Fer veure que poses atenció i que estàs interessat en el tema.
3. Estar el més atent possible per poder prendre uns bons apunts, mentre el professor explica la lliçó a una velocitat impressionant.
4. A casa, repassar el tema explicat a classe.
5. Passar tots els apunts presos a l’ordinador, (amb lletra Garamond -12).
6. Quan el professor anuncia la data d’examen, s’ha d’apuntar a l’agenda.
7. Perquè es faci més fàcil estudiar, el millor és fer un resum de tot el tema.
8. Començar a estudiar el més aviat possible, perquè si comences el dia abans passa el que passa.
9. Quan creus que ja estàs preparat per treure un 10, pots descansar per anar tranquil a l’examen.
10. Per descomptat, fer bastant la pilota el professor.