Una d'aquelles tardes d'hivern a París...
dilluns, 26 de novembre del 2007
dissabte, 24 de novembre del 2007
1.Fitxa tècnica del quadre:
Títol: “El beso”
Autor: Gustav Klimt
Cronologia: 1907 - 1908
Ubicació: Österreichische Galerie, Viena.
2. Biografia Gustave Klimt:
Títol: “El beso”
Autor: Gustav Klimt
Cronologia: 1907 - 1908
Ubicació: Österreichische Galerie, Viena.
2. Biografia Gustave Klimt:
Gustave Klimt (14 de juliol de 1862, Baumgarten, Austria, - 6 de febrer de 1918, Viena, Alemanya) va ser un pintor simbolista austríac i un dels membres més prominents del moviment Art Noureu de Viena.
3.Descripció del quadre:
Aquesta obra, que segueix els cànons del modernisme, és una tela amb decoracions i mosaics amb un fons daurat.
Els dos enamorats s’uneixen en un fons daurat. Sota els seus peus un prat de florit al que ella s’aguanta, intentant no caure al precipici , on acaba el prat de forma brusca. Això pogués ser interpretat com el perill al que pot sotmetre’s la relació.
4.Estil:
Art Nouveau, o estil modernista. El caràcter Nouveau es veu perfectament en la forma i color decoratius, com en d’intens daurat de tots els elements, l’adorn dels vestits o els detalls florals. Modernisme és el terme amb el qual es designa a un corrent de renovació artística desenvolupada a finals del segle XIX i principis del XX.
5.Elements tècnics:
Tècnica: oli.
Suport: tela.
6.Anàlisi formal:
Predominen les línies corbades i donen un to de sensualitat. És un quadre alegre, ja que predominen els colors vius i daurats. La llum està centrada a la parella, on el noi li dona un petó amb molta tendresa a la noia. La noia amb cara de satisfacció està penjada del coll del noi amb els genolls a terra. Aquesta decoració geomètrica es veu suavitzada pels adorns orgànics de la vestimenta femenina, que recorden el ‘l’arbre de la vida’ del Fris Stoclet. L’energia femenina es plasma a través de cercles giratoris de motius florals i de línies corbes que flueixen al vestit.
7.Interpretació:
En aquest quadre, a més, observo que els amants es troben a la vora d’un dolç abisme, allò que va dir Sthendal de l’amor. I que la dona jeu lliurada als seus genolls. Només ell la subjecta. Només ell podria salvar-la o deixar-la caure. És el que desitja, perdre la voluntat. No haver pogut resistir-se a perdre-la. És de nit. Hi ha estrelles. El cel està ple d’estrelles. Ella està en el cel. I se sent lliure, vola, amb els ulls tancats vola. Entre les flors i la suavitat de l’herba. Mentre el daurat només parla de la màgia. Embolicada per la màgia i els fils de la màgia. I ell? Ell és un amant. I estan sols. Sense testimonis. En la més absoluta i enlluernadora intimitat.
3.Descripció del quadre:
Aquesta obra, que segueix els cànons del modernisme, és una tela amb decoracions i mosaics amb un fons daurat.
Els dos enamorats s’uneixen en un fons daurat. Sota els seus peus un prat de florit al que ella s’aguanta, intentant no caure al precipici , on acaba el prat de forma brusca. Això pogués ser interpretat com el perill al que pot sotmetre’s la relació.
4.Estil:
Art Nouveau, o estil modernista. El caràcter Nouveau es veu perfectament en la forma i color decoratius, com en d’intens daurat de tots els elements, l’adorn dels vestits o els detalls florals. Modernisme és el terme amb el qual es designa a un corrent de renovació artística desenvolupada a finals del segle XIX i principis del XX.
5.Elements tècnics:
Tècnica: oli.
Suport: tela.
6.Anàlisi formal:
Predominen les línies corbades i donen un to de sensualitat. És un quadre alegre, ja que predominen els colors vius i daurats. La llum està centrada a la parella, on el noi li dona un petó amb molta tendresa a la noia. La noia amb cara de satisfacció està penjada del coll del noi amb els genolls a terra. Aquesta decoració geomètrica es veu suavitzada pels adorns orgànics de la vestimenta femenina, que recorden el ‘l’arbre de la vida’ del Fris Stoclet. L’energia femenina es plasma a través de cercles giratoris de motius florals i de línies corbes que flueixen al vestit.
7.Interpretació:
En aquest quadre, a més, observo que els amants es troben a la vora d’un dolç abisme, allò que va dir Sthendal de l’amor. I que la dona jeu lliurada als seus genolls. Només ell la subjecta. Només ell podria salvar-la o deixar-la caure. És el que desitja, perdre la voluntat. No haver pogut resistir-se a perdre-la. És de nit. Hi ha estrelles. El cel està ple d’estrelles. Ella està en el cel. I se sent lliure, vola, amb els ulls tancats vola. Entre les flors i la suavitat de l’herba. Mentre el daurat només parla de la màgia. Embolicada per la màgia i els fils de la màgia. I ell? Ell és un amant. I estan sols. Sense testimonis. En la més absoluta i enlluernadora intimitat.
diumenge, 4 de novembre del 2007
UN DISSABTE A LA TARDA RUTINARI
Eren les quatre del migdia, i em vaig estirar una estona el llit perquè estava molt cansada després del partit. És espantós sentir que en una horeta es poden sentir un piló de sorolls desagradables, per exemple, quan em vaig estar apunt de adormir el gos de la veïna em va desperta
r bordant, guau guau!, a un gat que va marxar amb la cua entre cames. Després em vaig intentar tornar a dormir però la màquina del camp m'ho impedia amb el seu brrum brrum... Jo, ja sense ganes de dormir em vaig posar a llegir un llibre, però era avorrit com una ostra, i vaig decidir anar a berenar. Em vaig beure un suc de pinya i glup glup, me'l vaig veure.
I aquests són tots els sorolls que jo vaig sentir en una tarda a la que no vaig poder fer la migdiada. ZzzZz!
r bordant, guau guau!, a un gat que va marxar amb la cua entre cames. Després em vaig intentar tornar a dormir però la màquina del camp m'ho impedia amb el seu brrum brrum... Jo, ja sense ganes de dormir em vaig posar a llegir un llibre, però era avorrit com una ostra, i vaig decidir anar a berenar. Em vaig beure un suc de pinya i glup glup, me'l vaig veure.I aquests són tots els sorolls que jo vaig sentir en una tarda a la que no vaig poder fer la migdiada. ZzzZz!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)